La diada dels Castellers de Cerdanyola ha seguit la tònica de la majoria de les actuacions d’aquest any. Castells de set però amb poca pinya pròpia i sense aconseguir assolir les expectatives a causa d’aquesta manca de gent.

Sant Martí es presentava com l’oportunitat perfecte per repetir l’actuació feta al concur7. Actuant a casa i amb uns bons records de Torredembarra, la colla confiava en poder tornar a descarregar els castells. Però ja a les 12 del migdia, s’ha vist que a plaça no hi havia prou gent. Els Castellers de Cerdanyola han sortit de tres de set amb agulla. Encara que el pilar ha pujat una mica tard, no ha suposat problema, i el castell s’ha descarregat de forma segura. A segona ronda, estava previst fer el quatre amb el pilar, però la falta de mans i d’efectius ha fet que la colla hagués de renunciar a l’agulla del castell. Així doncs, Cerdanyola ha bastit un quatre de set bastant parat i que no ha suposat quasi cap problema. Finalment, després de veure que era impossible lligar una pinya de cinc, i davant l’objectiu de tancar diada amb tres castells de set, els de la camisa verda han tirat el tres de set, un castell que han demostrat tenir sota la màniga des de principis de temporada. La diada s’ha tancat amb un pilar de cinc, el desè d’aquest any. Un diumenge més, Cerdanyola ha sortit de plaça sense fer llenya i demostrant que el tronc dels castells hi és, que en tot cas, el que falta és gent ajudant a la pinya.

D’altra banda, la colla convidada han estat els Castellers de Badalona. Els guanyadors (juntament amb Minyons de l’Arboç) del concur7 no han pujat tan amunt com els de verd, quedant-se amb el tres de set, el cinc de sis i el tres de sis per sota. Tot i així, han realitzat una bona actuació que de ben segur està encarada a la diada de la setmana vinent a la seva ciutat. Han tancat actuació amb dos pilars de quatre simultanis que no els han suposat cap problema.

I com a petit regal a la canalla, s’ha fet un pilar al balcó on han participat tots i cadascun dels més petits de la colla.

S’acosta el final de les actuacions i les diades, i per Cerdanyola ha estat una temporada de somni. Després de recuperar grans castells com el quatre amb el pilar i el cinc de set i assolir noves metes com ha estat el tres de set amb el pilar, Cerdanyola espera l’última diada amb la feina feta i amb moltes ganes i grans expectatives de cara a l’any vinent.

Laia Quintà

I és que rera cada petita decepció s’amaga una gran victòria. El Concur7 ha estat l’objectiu dels Castellers de Cerdanyola des de principi de temporada, i és que no és per menys. Una gran oportunitat que se’ls dóna a les colles “petites” de demostrar que també estan dins el món casteller, un món que en contra del que pot semblar a través dels mitjans, no només està format per Vilafranca, Minyons, les colles vallenques i alguna altra colla de castells de vuit en amunt.

Cerdanyola venia d’una diada de Pont Vell on les coses no havien acabat d’anar com s’esperava però no per això amb els ànims més baixos. Els nervis han acompanyat la colla a Torredembarra però no s’han deixat notar en quasi cap aspecte.

La diada ha començat amb els pilars caminats reglamentaris per part de cada colla. Un pilar de quatre caminat que no es preveia amb cap mena de dificultat; pujar quatre graons i caminar uns metres... no masses problemes en comparació als que es podien presentar al llarg de l’actuació que els esperava per davant. Malauradament, a vegades no tot el que ho sembla és tan fàcil i el concurs no ha començat del tot bé pels del Vallés i sols s’han pogut anotar 10 punts dels 80 que hi havia en joc. Tanmateix, la colla no s’ha deixat endur per la decepció i ha alçat el cap ràpidament mirant cap a la primera ronda. Igual que el diumenge anterior, el quatre de set amb el pilar ha estat el tret de sortida de l’actuació dels de verd; un quatre de postal, amb un tronc que acabaria demostrant ser del tot fiable durant tot el que quedava de jornada. La canalla ha pujat decidida i sense vacil·lar, cosa que ha facilitat la feina a pinyes i tronc i ha agilitzat d’allò més la carregada del castell. Al quatre l’ha seguit el tres de set amb el pilar. Fins fa poques diades, Cerdanyola no havia dut mai a plaça el tres de sis amb el pilar i avui ha apostat fort pujant un pis i seguir així fent història. Cap ensurt a destacar, cap estrany en l’estructura, un tronc que ha sabut treballar i unes mans que l’han aguantat com cal... no es necessiten masses ingredients més per aconseguir que la feina feta setmana rera setmana es pugui veure recompensada descarregant el castell a plaça. Avui la colla ha descarregat per primera vegada aquest tres de set amb agulla tan esperat, cosa que ha servit per acabar de pujar els ànims a la colla i agafar-se amb força i decisió la tercera i darrera ronda. Així doncs, amb bona part de la feina feta, a última ronda sols quedava el cinc de set que ja es portava enunciant des de feia temps. Aquesta vegada la canalla ha estat impecable. Ha pujat ràpida i fineta, sense endur-se als castellers i evitant així que l’estructura es deformés abans d’assentar el pom. La feina ja estava feta; el castell s’ha treballat bé tot i que els dos pilars estaven molt junts a la rengla del tres, fet que no ha perjudicat per res al castell.

Cerdanyola ha donat tot el que ha pogut i ha demostrat estar a l’alçada de les colles guanyadores, que han plantat els mateixos castells, amb la única diferència que havien descarregat el pilar d’entrada a plaça. Així doncs, la satisfacció pels cerdanyolencs és triple. Per una banda, a nivell de castells s’ha vist que estan igual que les colles guanyadores. A més, Cerdanyola pot estar contenta de tenir els troncs dels castells i de les agulles tal i com els té. I finalment, i probablement la victòria més gran d’aquest diumenge quatre d’octubre, Cerdanyola ha fet la millor actuació de la seva història, tot aconseguint descarregar tres castells de gamma alta de set.

Una gran fita assolida, la qual de ben segur que no hauria estat possible sense l’esforç innegable de la canalla. Han demostrat saber portar el pes i la responsabilitat dels castells com si fossin els més grans de la colla, mentre els més grans s’emocionaven al veure el que la seva colla estava aconseguint.

Perquè al cap i a la fi, el que importa realment no és quedar en primer, segon o tercer lloc; el que importa es que a nivell de colla Cerdanyola s’ha superat, cosa que li servirà per fer créixer l’autoestima i mirar cap a horitzons més ambiciosos però no per això menys assequibles. Així que un tercer lloc és avui una gran victòria.

Laia Quintà

Aquest diumenge 27 de setembre s’ha celebrat a Cerdanyola la diada del Pont Vell, actualment diada en memòria de Jordi Brown. Es tracta ni més ni menys que una diada plena d’història i simbolisme pels castellers locals i conseqüentment, una de les més esperades dins el seu calendari. Amb Xics de Granollers i Xicots de Vilafranca com a colles invitades, la diada ha començat una mica més tard de les dotze del migdia entre els edificis del carrer de Nostra Senyora dels Àngels, del barri del Pont Vell.

Desprès d’una correcte actuació a Figueres el diumenge passat i d’un molt bon assaig general de divendres, la diada pintava d’allò més bé per la colla amfitriona. Amb els corresponents pilars d’entrada descarregats de la mà de les tres colles, els Castellers de Cerdanyola han començat amb decisió tot recuperant el quatre de set amb el pilar, estructura que feia ja unes quantes temporades que no es veia per part de la colla. La carregada no ha presentat problemes, i la baixada els típics de tot castell. Es pot dir que per ser el primer de la temporada, els cerdanyolencs s’han embutxacat el castell amb quasi matricula d’honor. Tanmateix, tot i aquesta gran entrada a plaça, la diada ha mig perdut el rumb quan a segona ronda s’ha intentat el cinc de set i després d’un peu desmuntat, la colla s’ha vist obligada a fer baixar el castell. La canalla ha pujat més lenta del que és habitual dins la colla i el tronc ha començat a patir massa d’hora, cosa que ha dut a desmuntar el castell, prevenint així qualsevol mena de contratemps. A la ronda de repetició s’ha decidit deixar de banda aquesta estructura i trepitjar terreny segur tot plantant el quatre de set que la colla ja té sota el braç aquesta temporada. Finalment, i per seguir amb el que s’havia planificat, la colla a tirat el tres de set amb el pilar, castell que s’ha quedat en dos intents desmuntats; el primer perquè l’estructura estava clarament mal quadrada i el segon degut a problemes que ja venien des de baix, a lo qual se li ha sumat la indecisió de la canalla. Així doncs, els locals han tancat plaça amb tan sols dos castells descarregats però sense cap caiguda, cosa no tant negativa si es té en compte que l’actuació d’avui els pot haver servit per veure on estan els problemes de les noves estructures un cop es troben sobre una pinya.

Per la seva banda, els Xicots de Vilafranca han descarregat amb solvència totes les seves estructures, oferint al públic una correcta actuació de quatre de set amb agulla, quatre de set i tres de set també amb el pilar.

Finalment, Xics de Granollers han demostrat tenir en ment castells de vuit, qui sap si per un futur proper. Un quatre de set molt parat amb quints enlloc de quarts ha estat el seu tret d’inici per l’actuació. A aquest castell i en contra de les previsions, l’ha seguit un cinc de set una mica bellugadís però descarregat gràcies al treball conjunt de tots els pisos. Finalment, han tancat actuació amb un quatre de set amb el pilar bastant ferm, castell del qual es pot destacar l’estètica del pilar central; alt, estirat i esvelt, molt quiet i rera el qual es pot veure tota la feina feta al llarg de la temporada per part dels de grana. Destacar que de nou s’han substituït els quarts habituals per tres quintes, lo qual fa mirar amb bons ulls les proves pel quatre de vuit.

A la ronda de pilars, totes tres agrupacions han estat a la mateixa alçada. Tres pilars de cinc, un grana, l’altre verd i el tercer vermell, han marcat la fi d’una diada que s’ha allargat una mica més del compte a causa dels intents desmuntats protagonitzats pels locals. Tanmateix, caldria destacar que la colla de Cerdanyola del Vallès està avançant a passos de gegant des de fa unes dos setmanes. Ara toca seguir així i a afrontar amb ganes i forces tot el que queda de temporada!

Laia Quintà

Cerdanyola ha tornat a demostrar, un diumenge més, que sent pocs també es poden fer castells. Tanmateix, potser aquesta no és la mecànica que ha de predominar dins una colla. De nou, han sigut menys que la resta de les colles, i de nou han estat inviables els castells que el divendres després d’assaig es volien dur a plaça.

No obstant això, i deixant de banda les petites dificultats que una colla castellera ha d’afrontar dia a dia, Cerdanyola s’ha desplaçat a Molins de Rei per compartir plaça amb els Matossers de Molins de Rei i els Castellers de Badalona.

Després d’un pilar de quatre tant per part dels de Molins de Rei com per part dels cerdanyolencs, i d’un pilar de cinc per part dels badalonins, ha començat una actuació on han dominat els de groc, gràcies al tres de set, el quatre de sis amb el pilar i el tres de sis també amb el pilar de la colla de Badalona.

La colla local ha plantat amb seguretat el tres de sis, el quatre de sis i el quatre de sis amb el pilar.

Per la seva banda, Cerdanyola ha sortit de dos de sis. Un dos molt bonic de mides, molt parat i que dóna moltes esperances de poder veure el dos de set abans del final de la temporada. A segona ronda, la colla ha apostat pel tres de set, un tres que s’ha complicat amb la pujada de l’aixecador.

A aquesta li ha costat pujar terços i a l’alçada de quarts li ha relliscat el peu, tot caient del castell. Tot i això, el fet no ha quedat més que en un ensurt i desprès s’ha acabat plantant el tres de sis amb la mateixa aixecadora, descarregant-lo sense més problemes. Per concloure l’actuació, un quatre de sis bastant ben quadrat i força parat. Tot i haver de disminuir un pis a les construccions que es tenien en ment des de divendres, la colla ha marxat satisfeta, sobretot gràcies al dos.

Així doncs, a la colla sols li queda seguir treballant al màxim, per aconseguir que el treball d’uns quants pugui acabar allà on, de ben segur, tots desitjarien.

A la ronda de pilars, de nou hem vist el pilar de cinc a mans dels Castellers de Badalona i compartint ronda, dos pilars de quatre per part dels Matossers de Molins de Rei i un per part de Cerdanyola.

Castellers de Cerdanyola: p4, 2de6, i3de7,3de6, 4de6, p4

S’aixecava el diumenge, calorós però ennuvolat. Cerdanyola actuava a Cànoves, un petit poble als volts de Granollers i La Garriga i on eren les festes majors. Poble petit, actuació petita. No és la lògica obligatòria de les actuacions però el passat diumenge 7 de juny va ser així.

Cerdanyola compartia actuació amb Xics de Granollers en una placeta acollidora que es va anar omplint a mesura que entrava el dia. A les 12 passades del migdia i amb pocs castellers a la plaça, els Castellers de Cerdanyola van aixecar el primer pilar. Les aspiracions dels cerdanyolencs es van veure frustrades per la manca de gent i van haver de renunciar als castells de set i reduir un pis. Tanmateix, tot i la decepció d’alguns, es va fer bé la feina. Un tres de sis estable, un quatre de sis força parat i un dos de sis segur però una mica lent en comparació al que estem acostumats a veure de la mà dels de verd.

Xics també van haver de renunciar al quatre de set, en aquest cas per manca de mans i no pas per falta de gent de tronc. Tot i això, van carregar el tres de set amb el pilar i van descarregar el dos de sis i el quatre de sis, aquest últim amb terços que pugen a quints a les proves de quatre de vuit. En ronda extra, van descarregar el 5d6 net per primer cop en el que va de temporada.

L’anècdota de la jornada? A Cànoves van gaudir d’una actuació comentada. Un membre de Xics de Granollers es va fer amo del micròfon donant així més vida i dinamisme a l’actuació.

Xics de Granollers: 2p4, 2d6, 3d7a, 4d6, 5d6 net i p5

Castellers de Cerdanyola: p4, 3d6, 4d6, 2d6, p4

Estem contents de poder dir que tenim 10 anys, no totes les entitats arriben fins aquí. Nosaltres ho hem aconseguit i seguim creixent, poc a poc però creixent. Les activitats que hem organitzat per a celebrar l’efemèride s’han fet gràcies a la imaginació, ganes, i dedicació de molta gent de la colla. Hem tingut espectadors i participants a totes les convocatòries, el que vol dir que hem arribat a la Cerdanyola que cada dia fa més seva aquesta colla de castellers. Com a president vull fer un petit repàs d’allò que hem organitzat seguint el mateix ordre en què es va fer.

Bonica i participativa Taula rodona plena de records. Gràcies als convidats per aportar les seves anècdotes. El concert Farra Verda amb el dos grups de amics de la colla. La cercavila, colors i demostracions culturals de diferents procedències, gràcies a totes les entitats que vàreu participar, vosaltres moveu Cerdanyola.

La Gimcana, que més es pot dir que 93 participants!. L’animació i demostració de dansa, al final a les fosques per falta d’il·luminació, però amb ganes i il·lusió. El Ball de Gralles, la botifarrada, les matinades per despertar Cerdanyola amb trabucs, tabals i gralles.

Com a cloenda de les activitats festives del X aniversari, teníem el plat fort, la Diada Castellera, en la qual van participar-hi com a padrins els Castellers de Sant Cugat i com a colla convidada la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La Colla Vella ha començat la temporada a Cerdanyola del Vallès, on va aixecar castells de 7, el 3d7, 4d7 amb el pilar i el 2 de 7 com a castell més important culminant seva diada amb el pilar de 5. Per la seva banda els Castellers de Sant Cugat, van aixecar el 2d6, el 3d6 aixecat per sota però no van poder coronar amb èxit els dos intents de 3d7, que els van haver de desmuntar, van acabar amb el 3d6 i 2 pilars de 4. La colla local va fer una actuació amb la intenció de donar confiança als més petits tenint en ment altres estructures de la gamma alta de castells de 7. Així van aixecar amb molta confiança i tranquil·litat el 3 i el 4 de 7, i un 5d6 que tota la colla ja l'imagina amb un pis més. Van acabar amb 2 pilars de 4 i un pilar al balcó on va pujar tota la canalla que va coronar els castells de 7 de la  diada del Roser de Maig.

Molt bé, ja s’ha acabat, ara sols em queda com a president de la colla agrair-vos a tots els participants l’esforç, la dedicació i les ganes posades per celebrar el desè aniversari de la colla de Castellers de Cerdanyola. No passaré llista perquè sou molts i segur que em deixaria al més important. Sols faré una especial menció als propis castellers, com a grup, i encara més al jovent de la colla que són el futur i han demostrat ganes, imaginació i empenta.

Gràcies a tots, així és clar que la colla té futur.

Visca els CASTELLERS DE CERDANYOLA

El dia 15 de febrer  els Castellers  de Cerdanyola van  voler donar la  benvinguda  a  la  nova   temporada fent una calçotada al Bosc Tancat, com cada any.

Encara  que  feia  fred  i  el  temps  no acompanyava gaire  l’esdeveniment, la colla va trobar la manera de fer-li front, però cadascú amb el seu propi estil. Com sempre els nostres  homes es van ocupar del foc i “la cuina” mentre  bevien cervesa, explicaven anècdotes i acudits i escalfaven motors amb el menjar. Uns altres jugaven a saltar la corda amb la canalla, alguns estaven  com  un  peix a  l’aigua  i d’altres no donaven l’abast. Però va participar molta gent en el joc, i vam tenir la diversió assegurada durant un parell d’hores. També es va intentar jugar a estirar la corda, però va ser un fracàs absolut, doncs quan amb prou feines havíem mig organitzat els grups per jugar, amb la primera estrebada la corda es va trencar i un grup bastant nombrós de gent va caure de cul al terra (grup de la dreta). 

Així va arribar l’hora de dinar, i tothom va reposar energies  menjant de valent.  Vam menjar un bona  quantitat  de carn a la brasa i els calçots es van esgotar amb gran  velocitat. El vi i la cervesa  no van parar, i després  amb les  postres també va haver-hi cava i algun que altre licor més.

Després, mentre la canalla corria i desfogava energies, els grans  vam assajar les  coreografies de la comparsa de carnaval, sense música, això sí, perquè ningú va portar cap aparell per animar l’ambient musicalment parlant, encara  que tampoc va fer cap falta...

La  jornada  va  terminar  aviat,  ja  que  cap a  les  cinc de  la  tarda  el fred  ja  començava a molestar, i el sol començava a amagar-se.

Fins al pròxim any, US ESPEREM!!!

Aquest any 2009 els Castellers de Cerdanyola es van unir a l’Acadèmia Rogers de ball per celebrar el Carnaval.

L’Acadèmia Rogers es va ocupar de dissenyar la disfressa amb molt encert i bon gust i es van ocupar de preparar un parell de coreografies i ensenyar-les a tothom, assajant-les durant unes quatre sessions de divendres nit, feina que, sobretot per alguns membres dels Castellers de Cerdanyola, va ser tot un desafiament

Un grup de Castellers va trobar l’excusa perfecta per prendre’s uns bons esmorzars quan treballaven de valent per convertir el camió que encapçalava la comparsa en un bonic vaixell ben engalonat.

Arribat el dia de la festa, més de 150 mariners van sortir al carrer i van fer el recorregut de la rua ballant, rient i passant-ho bé. Van ser més de dues hores de recorregut on pares d’alumnes, alumnes i professors de la Rogers i Castellers de Cerdanyola van gaudir de la música i de la festa, mentre molta de la gent del poble seguia la comparsa i admirava la coordinació que amb tant esforç però també dedicació s’havia assolit.

La comparsa va guanyar el segon premi, i tots els seus membres van tornar a ballar una vegada més la seva principal coreografia, abans de marxar cap a la Rogers a sopar i celebrar el premi, menjant, ballant i fent també algun castell. Aprofitant l’avinentesa la festa es va allargar durant unes hores, i ja s’està pensant en la possibilitat de tornar a intentar-ho l’any vinent, ja que les bones sensacions van ser generals per a tothom.